VroniPlag Wiki

This Wiki is best viewed in Firefox with Adblock plus extension.

MEHR ERFAHREN

VroniPlag Wiki


Typus
Verschleierung
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No
Untersuchte Arbeit:
Seite: 9, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Torrens 2009
Seite(n): 4, 5, Zeilen: 4: 10ff; 5: 1ff
[A més a més, malgrat la similitud epidemiològica referida amb les fractures del fèmur i de la pelvis, les fractures de l’húmer proximal, a diferència de les del fèmur acostumen a incidir sobre persones autònomes en les que la presència d’aquesta fractura pot fer perdre la seva] funció i passar a un nivell de dependència amb el càrrec socio-econòmic que això suposa. També s’ha observat que les fractures més complexes es donen en la gent més gran, i que la presència d’una fractura d’húmer proximal s’associa amb un augment de freqüència de patir altres fractures. A més a més, en la majoria de pacients el fet de presentar una fractura d’húmer proximal significa en el 94% de les ocasions la seva primera fractura29,30.

Típicament doncs la gent gran del sexe femení pateix fractures de l’húmer proximal, mentre que la gent més jove pateix més fractures de l’húmer distal30.

De la mateixa manera que les fractures vertebrals i de l’anca, les fractures de l’húmer proximal comporten un augment significatiu de mortalitat immediatament després de la fractura respecte a la població control, malgrat aquest augment disminueix després de l’ any de patir la fractura37-39.

El risc immediat de fractura és més alt que en la població general en les edats al voltant dels 60 anys més que al voltant dels 80.

El 33% de les fractures afecten a la tuberositat gran i del 67% restant, el 78% són no desplaçades i el 22% es consideren desplaçades40.


29. Horak J, Nilsson BE. Epidemiology of fracture of the upper end of the humerus. Clin Orthop Relat Res 1975(112):250-253

30. Rose SH, Melton LJ, 3rd, Morrey BF, Ilstrup DM, Riggs BL. Epidemiologic features of humeral fractures. Clin Orthop Relat Res 1982(168):24-30

37. Johnell O, Kanis JA, Oden A, et al. Mortality after osteoporotic fractures. Osteoporos Int 2004;15(1):38-42

38. Shortt NL, Robinson CM. Mortality after low-energy fractures in patients aged at least 45 years old. J Orthop Trauma 2005;19(6):396-400

39. Olsson C, Petersson CJ. Clinical importance of comorbidity in patients with a proximal humerus fracture. Clin Orthop Relat Res 2006;442:93-99

40. Gaebler C, McQueen MM, Court-Brown CM. Minimally displaced proximal humeral fractures: epidemiology and outcome in 507 cases. Acta Orthop Scand 2003;74(5):580-585

A més a més, malgrat la similitud epidemiològica referida amb les fractures del fèmur i de la pelvis, les fractures de l’húmer proximal, a diferència de les del fèmur acostumen a incidir sobre persones autònomes en las que la presencia d’aquesta fractura pot fer perdre la autonomia i passar a un nivell de dependència amb el càrrec socio-econòmic que això suposa. També s’ha observat que les fractures més complexes es donen en la gent més gran, i que la presència d’una fractura d’húmer proximal s’associa amb un augment de freqüència de patir altres fractures. Per contra, en la majoria de pacients el fet de presentar una fractura d’húmer proximal significa en el 94% de les ocasions la seva primera fractura. 1,2

Típicament doncs la gent gran del sexe femení pateix fractures de l’húmer proximal, mentre que la gent més jove pateix més fractures de l’húmer distal. 2

De la mateixa manera que les fractures vertebrals i de l’anca, les fractures de l’húmer proximal comporten un augment significatiu de mortalitat immediatament després de la fractura respecte a la població control, malgrat aquest augment disminueix després de l’ any de patir la fractura. 9,10,11

[page 5]

El risc immediat de fractura és més alt que en la població general i és més marcat en les edats al voltant dels 60 anys més que al voltant dels 80. [...]

El grup de Court-Brown considera que el 33% de les fractures afecten a la tuberositat gran i del 67% restant, el 78% són no desplaçades i el 22% es consideren desplaçades. 14


1. Horak J, Nilsson BE. Epidemiology of fracture of the upper end of the humerus. Clin Orthop 1975;112:250-3.

2. Rose SH, Melton LJ, Morrey BF, Ilstrup DM, Riggs BL. Epidemiologic features of humeral fractures. Clin Orthop 1982;168:24-30.

9. Johnell O, Kanis JA, Odén A, Sernbo I, Redlund-Johnell I, Petterson C, De Laet C, Jönsson B. Mortality after osteoporotic fractures. Osteoporos Int 2004;15:38-42.

10. Shortt NL, Robinson M. Mortality after low-energy fractures in patients aged at least 45 years old. J Orthop Trauma 2005;19:396-403.

11. Olsson C, Petersson CJ. Clinical importance of co morbidity in patients with a proximal humerus fracture. Clin Orthop 2006;442:93-9.

14. Gaebler C, McQueen MM, Court-Brown CM. Minimally displaced proximal humeral fractures. Acta Orthop Scand 2003;74:580-5.

Anmerkungen

The source is not mentioned.

Sichter
(Hindemith)