|
|
|
| Untersuchte Arbeit: Seite: 121, Zeilen: 1-16 |
Quelle: Torrens 2009 Seite(n): 127, Zeilen: 1ff |
|---|---|
| 6. APLICACIÓ CLÍNICA.
Els resultats que hem obtingut tant de l‘estudi clínic com dels estudis estàtic i dinàmic ens permeten extrapolar a la pràctica clínica diària les conclusions fonamentals. 6.1 Aplicació clínica a l’estudi clínic. Les fractures complexes de l’húmer proximal, al ser tractades amb una hemiartroplàstia si bé donen uns bons i previsibles resultats respecte al dolor, tenen uns resultats funcionals limitats i difícils de preveure3,9,70-77. Diversos factors tenen influència en el resultat funcional final, però dins dels que el cirurgià pot actuar sembla ésser que la consolidació de la tuberositat gran és el que més condiciona el resultat funcional final, de manera que dins del grup de pacients amb un bon resultat funcional la majoria d’ells té la tuberositat gran consolidada mentre que dins del grup de pacients amb un dolent resultat funcional, la majoria de pacients té la tuberositat gran mal consolidada3,94,95. La capacitat de consolidació de la tuberositat gran té molt a veure amb la tècnica quirúrgica. Fins a un 40% de pacients, ja en el postoperatori immediat, es jutja com a mal reduïda la tuberositat gran, i per tant amb poques possibilitats de consolidar96. (Fig. 83)
Fig. 83: Exemple de reducció dolenta de tuberositat gran en el postoperatori immediat.
3. Boileau P, Caligaris-Cordero B, Payeur F, Tinsi L, Argenson C. [Prognostic factors during rehabilitation after shoulder prostheses for fracture]. Rev Chir Orthop Reparatrice Appar Mot 1999;85(2):106-116 9. Neer CS, 2nd. Displaced proximal humeral fractures. II. Treatment of three-part and four-part displacement. J Bone Joint Surg Am 1970;52(6):1090-1103 70. Neer CS, 2nd, Watson KC, Stanton FJ. Recent experience in total shoulder replacement. J Bone Joint Surg Am 1982;64(3):319-337 71. Tanner MW, Cofield RH. Prosthetic arthroplasty for fractures and fracturedislocations of the proximal humerus. Clin Orthop Relat Res 1983(179):116-128 72. Moeckel BH, Dines DM, Warren RF, Altchek DW. Modular hemiarthroplasty for fractures of the proximal part of the humerus. J Bone Joint Surg Am 1992;74(6):884-889 73. Green A, Barnard L, Limbird RS. Humeral head replacement for acute, four-part proximal humerus fractures. J Shoulder Elbow Surg 1993;2:249-254 74. Hawkins RJ, Switlyk P. Acute prosthetic replacement for severe fractures of the proximal humerus. Clin Orthop Relat Res 1993(289):156-160 75. Goldman RT, Koval KJ, Cuomo F, Gallagher MA, Zuckerman JD. Functional outcome after humeral head replacement for acute three- and four-part proximal humeral fractures. J Shoulder Elbow Surg 1995;4(2):81-86 76. Kralinger F, Schwaiger R, Wambacher M, et al. Outcome after primary hemiarthroplasty for fracture of the head of the humerus. A retrospective multicentre study of 167 patients. J Bone Joint Surg Br 2004;86(2):217-219 77. Plausinis D, Kwon YW, Zuckerman JD. Complications of humeral head replacement for proximal humeral fractures. Instr Course Lect 2005;54:371-380 94. Walch G, Boileau P. Acute fractures of the proximl humerus. In: Walch G, Boileau P eds, Shoulder Arthroplasty. Berlin: Springer-Verlag; 1999:279-345 95. Dines DM, Warren RF. Modular shoulder hemiarthroplasty for acute fractures. Surgical considerations. Clin Orthop Relat Res 1994(307):18-26 96. Walch G, Boileau P, Mole D. 2000 shoulder prostheses, two to ten year followup. Montpellier: Sauramps Medical; 2001 |
Els resultats que hem obtingut tant del estudi clínic com dels estudis estàtic i dinàmic ens permeten extrapolar a la pràctica clínica diària les conclusions fonamentals.
Les fractures complexes del húmer proximal, al ésser tractades amb una hemiartroplàstia si bé donen uns bons i previsibles resultats respecte al dolor, tenen uns resultats funcionals limitats i difícils de preveure. Diversos factors tenen influència en el resultat funcional final, però dins dels que el cirurgià pot actuar sembla ésser que la consolidació de la tuberositat gran és el que més condiciona el resultat funcional final, de manera que dins del grup de pacients amb un bon resultat funcional la majoria d’ells té la tuberositat gran consolidada mentre que dins del grup de pacients amb un dolent resultat funcional, la majoria de pacients té la tuberositat gran mal consolidada. La capacitat de consolidació de la tuberositat gran té molt a veure amb la tècnica quirúrgica. Fins a un 40% de pacients, ja en el postoperatori immediat, es jutja com a mal posicionada la tuberositat gran, i per tant amb poques possibilitats de consolidar. (Fig. 81-84)
Fig. 81: reducció dolenta de la tuberositat gran que està multifragmentada |
The source is not mentioned. |
|