Fandom

VroniPlag Wiki

Analyse:Mcm/Fragment 063 01

31.268Seiten in
diesem Wiki
Seite hinzufügen
Diskussion0

Störung durch Adblocker erkannt!


Wikia ist eine gebührenfreie Seite, die sich durch Werbung finanziert. Benutzer, die Adblocker einsetzen, haben eine modifizierte Ansicht der Seite.

Wikia ist nicht verfügbar, wenn du weitere Modifikationen in dem Adblocker-Programm gemacht hast. Wenn du sie entfernst, dann wird die Seite ohne Probleme geladen.


Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 63, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Planas 2007
Seite(n): 56, 57, Zeilen: 56: 4ff; 57: 1ff
La castració indueix a nivell de la pròstata l’apoptosi de les cèl·lules epitelials, mentre que pràcticament no existeix proliferació cel·lular.

La re administració de testosterona, inclús al cap d’un any de la castració, provoca una mínima apoptosi i un augment significatiu i important de la proliferació cel·lular [154]. La testosterona per tant, és la principal reguladora de la diferenciació, i condueix la morfogènesi epitelial de la pròstata aconseguint en pocs dies la repoblació cel·lular de tota la pròstata.

Quan un home és sotmès a un tractament de deprivació androgènica, els nivells de testosterona disminueixen en pocs dies fins a adquirir nivells que trobaríem en nens de 10 anys [155]. Ja que la supressió d’andrògens condueix a l’apoptosi de totes les cèl·lules androgen-dependents, totes les cèl·lules glandulars secretores patiran apoptosi. Conseqüentment, la pròstata involuciona ràpidament, degut a la pèrdua del compartiment epitelial prostàtic [155]. Ja que només les cèl·lules mare i les cèl·lules mare Inter mitges són androgen-independents per sobreviure, aquestes es mantenen vives durant la deprivació androgènica, augmentant en número. Tot i així, malgrat que les cèl·lules mare Inter mitges són androgen-independents per morir, són androgen-dependents per proliferar. Per tant, aquesta sensibilitat androgènica permet la restauració proliferativa del component cel·lular glandular androgen-depenent en el cas que es restauri la circulació i presència d’andrògens a nivell prostàtic [156, 158].


154. Schalken, J.A. and G. van Leenders, Cellular and molecular biology of the prostate: stem cell biology. Urology, 2003. 62(5 Suppl 1): p. 11-20.

155. Denmeade, S.R., X.S. Lin, and J.T. Isaacs, Role of programmed (apoptotic) cell death during the progression and therapy for prostate cancer. Prostate, 1996. 28(4): p. 251-65.

156. van Leenders, G.J. and J.A. Schalken, Stem cell differentiation within the human prostate epithelium: implications for prostate carcinogenesis. BJU Int, 2001. 88 Suppl 2: p. 35-42; discussion 49-50.

158. Isaacs, J.T., The biology of hormone refractory prostate cancer. Why does it develop? Urol Clin North Am, 1999. 26(2): p. 263-73.

La castració indueix a nivell de la pròstata l’apoptosi de les cèl·lules epitelials, mentre que pràcticament no existeix proliferació cel·lular.

La readministració de testosterona, inclús al cap d’un any de la castració, provoca una mínima apoptosi i un augment significatiu i important de la proliferació cel·lular (Schalken et al. 2003). La testosterona per tant, és la principal reguladora de la diferenciació, i condueix la morfogènesi epitelial de la pròstata aconseguint en pocs dies la repoblació cel·lular de tota la pròstata.

Quan un home és sotmès a un tractament de deprivació androgènica, els nivells de testosterona disminueixen en pocs dies fins a adquirir nivells que trobariem en nens de 10 anys (Denmeade et al. 1996). Ja que la supressió d’andrògens condueix a l’apoptosi de totes les cèl·lules androgen-dependents, totes les cèl·lules glandulars secretores patiran apoptosi. Conseqüentment, la pròstata involuciona ràpidament, degut a la pèrdua del compartiment epitelial prostàtic (Denmeade et al. 1996). Ja que només les cèl·lules mare i les cèl·lules mare intermitges són androgen-independents per sobreviure, aquestes es mantenen vives durant la deprivació androgènica, augmentant en número. Tot i així, malgrat que les cèl·lules mare intermitges són androgen-independents per morir, són androgen-dependents per proliferar. Per tant, aquesta sensibilitat androgènica permet la restauració proliferativa del component cel·lular glandular androgen-dependent en el cas que es restauri la circulació i

[page 57]

presència d’andrògens a nivell prostàtic (Isaacs 1999; van Leenders et al. 2001).

Anmerkungen

The source is not mentioned.

Sichter
(Hindemith)

Auch bei Fandom

Zufälliges Wiki