|
|
|
| Untersuchte Arbeit: Seite: 67, Zeilen: 1ff (entire page) |
Quelle: Romeu 2006 Seite(n): 9, 10, Zeilen: 9: 1ff; 10: 1ff |
|---|---|
| 2. RADICALS LLIURES I ESPÈCIES REACTIVES D’OXIGEN
2.1. GENERALITATS Els radicals lliures (RLL) són molècules o fragments moleculars que contenen un o més electrons desaparellats a l’orbital més extern. També han estat definits com a espècies químiques amb electrons de similar spin direccional. S’ha de recordar que els electrons, en els àtoms, ocupen regions de l’espai conegudes com a orbitals. A cada orbital hi ha com a màxim dos electrons amb spins direccionals oposats (figura 6). A principis del segle XX, Gomberg (1900) i Paneth (1923) ja van demostrar l’existència d’unes molècules relativament estables que tenien un electró desaparellat en l’orbital més extern. Des de llavors, l’estructura dels RLL està representada pel símbol R•, en què el punt indica la presència d’un electró desaparellat, és a dir, que està sol a l’orbital. La majoria de molècules biològiques no tenen radicals, sinó que els seus electrons estan aparellats, ja que les molècules són més estables quan els electrons estan aparellats en l’orbital (Halliwell, 1989). Una molècula pot convertir-se en radical lliure tant per guany com per pèrdua d’electrons i també per fissió d’enllaços homolítics. En trencar-se un enllaç covalent de manera simètrica tots dos fragments retenen un electró i, per tant, [es converteixen en un radical lliure.] |
1. OXIDANTS I ANTIOXIDANTS
1.1. RADICALS LLIURES I ESPÈCIES REACTIVES DE L’OXIGEN Els radicals lliures són molècules o fragments moleculars que contenen un o més electrons desaparellats a l’orbital més extern, i també han estat definits com a espècies químiques amb electrons de similar spin direccional. S’ha de recordar que els electrons, en els àtoms, ocupen regions de l’espai conegudes com a orbitals. Com es pot observar a la figura 1, en cada orbital hi ha com a màxim dos electrons amb spins direccionals oposats. A principis del segle XX, Gomberg (1900) i Paneth (1923) ja van demostrar l’existència d’unes molècules relativament estables que tenien un electró desaparellat en l’orbital més extern, les quals es van definir com a productes de trencaments homolítics i corresponien als radicals trifenilmetil i alquil. Des de llavors, l’estructura dels radicals lliures (RLL) està representada pel símbol R•, en què el punt indica la presència d’un electró desaparellat, és a dir, que està sol a l’orbital. La majoria de molècules biològiques no tenen radicals, sinó que els seus electrons estan aparellats, ja que les molècules són més estables quan els electrons estan aparellats en l’orbital (Halliwell, Br J Exp Path, 1989). [Page 10] Una molècula pot convertir-se en radical lliure tant per guany com per pèrdua d’electrons i també per fissió d’enllaços homolítics. En trencar-se un enllaç covalent de manera simètrica tots dos fragments retenen un electró i, per tant, es converteixen en un radical lliure. |
The source is not given. |
|