Fandom

VroniPlag Wiki

Analyse:Xof/Fragment 114 01

31.388Seiten in
diesem Wiki
Seite hinzufügen
Diskussion0

Störung durch Adblocker erkannt!


Wikia ist eine gebührenfreie Seite, die sich durch Werbung finanziert. Benutzer, die Adblocker einsetzen, haben eine modifizierte Ansicht der Seite.

Wikia ist nicht verfügbar, wenn du weitere Modifikationen in dem Adblocker-Programm gemacht hast. Wenn du sie entfernst, dann wird die Seite ohne Probleme geladen.


Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 114, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Romeu 2006
Seite(n): 68, Zeilen: 1ff
4.1.2. SUSCEPTIBILITAT D’OXIDACIÓ

Les ERO són responsables de l’alteració de la membrana cel·lular quan és exposada a un distrès oxidatiu. Aquest dany pot contribuir a potenciar l’aparició i progrés de determinades malalties degeneratives com ara el càncer o malalties cardiovasculars. L’efecte de les ERO sobre els eritròcits humans s’ha utilitzat com a biomarcador de la susceptibilitat d’oxidació, a causa de la relativa facilitat per obtenir aquesta mostra. Els eritròcits són vulnerables a la peroxidació lipídica ja que contenen molts PUFA, metalls de transició i transporten oxigen. L’eritròcit té molts sistemes per a protegir-se del dany de les ERO i de l’hemòlisi: els enzims SOD, CAT i GPx, l’àcid ascòrbic i l’àcid úric, l’α-tocoferol, etc. Si no són eliminades, l’agressió de les ERO dóna com a resultat l’escapada de potassi al medi extracel·lular i una consegüent hemòlisi (Bureau i col·l., 2005). Quan s’utilitza l’hemòlisi com a biomarcador de l’estat oxidatiu de l’individu, els eritròcits es posen en contacte amb un oxidant, com ara el 2,2’-azobis(2-amidinopropà)hidroclorit (AAPH), o amb una espècie reactiva d’oxigen, com el peròxid d’hidrogen, i es valora l’hemòlisi produïda com a conseqüència d’aquesta oxidació induïda.

Les deficiències en els sistemes antioxidants, l’atac intensiu de les ERO, algunes malalties com la β-talassèmia, l’anèmia hemolítica, la deficiència en G6PDH i altres motius poden incrementar la susceptibilitat de l’eritròcit a la peroxidació (Zhu i col·l., 2002).

3.1.2. SUSCEPTIBILITAT D’OXIDACIÓ

Les ERO són responsables de l’alteració de la membrana cel·lular quan és exposada a un estrès oxidatiu. Aquest dany excessiu a les membranes cel·lulars pot contribuir a potenciar l’aparició i progrés de determinades malalties degeneratives com ara el càncer o malalties cardiovasculars. L’efecte de les ERO sobre els eritròcits humans s’ha utilitzat com a biomarcador de la susceptibilitat d’oxidació, a causa de la relativa facilitat per obtenir aquesta mostra. Els eritròcits són vulnerables a la peroxidació lipídica ja que contenen molts PUFA, metalls de transició i transporten oxigen. L’eritròcit té molts sistemes per a protegir-se del dany de les ERO i de l’hemòlisi: els enzims SOD, CAT i GPx, l’àcid ascòrbic i l’àcid úric, l’α-tocoferol, etc. Si no són eliminades, l’agressió de les ERO dóna com a resultat l’escapada de potassi al medi extracel·lular i una consegüent hemòlisi (Bureau i col·ls., Biomed Pharmacother, 2005). Quan s’utilitza l’hemòlisi com a biomarcador de l’estat oxidatiu de l’individu, els eritròcits es posen en contacte amb un oxidant, com ara el 2,2’-azobis(2- amidinopropà)hidroclorit (AAPH), o amb una espècie reactiva d’oxigen, com el peròxid d’hidrogen, i es valora l’hemòlisi produïda com a conseqüència d’aquesta oxidació induïda.

Les deficiències en els sistemes antioxidants, l’atac intensiu de les ERO, algunes malalties com la β-talassèmia, l’anèmia hemolítica, la deficiència en G6PDH i altres motius poden incrementar la susceptibilitat de l’eritròcit a la peroxidació (Zhu i col·ls., Exp Biol Med, 2002).

Anmerkungen

The source is not given.

Sichter
(Hindemith)

Auch bei Fandom

Zufälliges Wiki