Fandom

VroniPlag Wiki

Quelle:Agc/Torrens 2009

< Quelle:Agc

31.361Seiten in
diesem Wiki
Seite hinzufügen
Diskussion0

Störung durch Adblocker erkannt!


Wikia ist eine gebührenfreie Seite, die sich durch Werbung finanziert. Benutzer, die Adblocker einsetzen, haben eine modifizierte Ansicht der Seite.

Wikia ist nicht verfügbar, wenn du weitere Modifikationen in dem Adblocker-Programm gemacht hast. Wenn du sie entfernst, dann wird die Seite ohne Probleme geladen.

Angaben zur Quelle [Bearbeiten]

Autor     Carlos Torrens i Cánovas
Titel    Influència de l'alçada protèsica en la capacitat de consolidació de les tuberositats en les hemiartroplàsties per fractures de l'húmer proximal
Ort    Barcelona
Jahr    2009
Anmerkung    Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia
URL    http://www.tdx.cat/handle/10803/4327

Literaturverz.   

no
Fußnoten    no
Fragmente    5


Fragmente der Quelle:
[1.] Analyse:Agc/Fragment 009 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-21 17:04:05 Hindemith
Agc, Fragment, SMWFragment, Schutzlevel, Torrens 2009, Verschleierung, ZuSichten

Typus
Verschleierung
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 9, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Torrens 2009
Seite(n): 4, 5, Zeilen: 4: 10ff; 5: 1ff
[A més a més, malgrat la similitud epidemiològica referida amb les fractures del fèmur i de la pelvis, les fractures de l’húmer proximal, a diferència de les del fèmur acostumen a incidir sobre persones autònomes en les que la presència d’aquesta fractura pot fer perdre la seva] funció i passar a un nivell de dependència amb el càrrec socio-econòmic que això suposa. També s’ha observat que les fractures més complexes es donen en la gent més gran, i que la presència d’una fractura d’húmer proximal s’associa amb un augment de freqüència de patir altres fractures. A més a més, en la majoria de pacients el fet de presentar una fractura d’húmer proximal significa en el 94% de les ocasions la seva primera fractura29,30.

Típicament doncs la gent gran del sexe femení pateix fractures de l’húmer proximal, mentre que la gent més jove pateix més fractures de l’húmer distal30.

De la mateixa manera que les fractures vertebrals i de l’anca, les fractures de l’húmer proximal comporten un augment significatiu de mortalitat immediatament després de la fractura respecte a la població control, malgrat aquest augment disminueix després de l’ any de patir la fractura37-39.

El risc immediat de fractura és més alt que en la població general en les edats al voltant dels 60 anys més que al voltant dels 80.

El 33% de les fractures afecten a la tuberositat gran i del 67% restant, el 78% són no desplaçades i el 22% es consideren desplaçades40.


29. Horak J, Nilsson BE. Epidemiology of fracture of the upper end of the humerus. Clin Orthop Relat Res 1975(112):250-253

30. Rose SH, Melton LJ, 3rd, Morrey BF, Ilstrup DM, Riggs BL. Epidemiologic features of humeral fractures. Clin Orthop Relat Res 1982(168):24-30

37. Johnell O, Kanis JA, Oden A, et al. Mortality after osteoporotic fractures. Osteoporos Int 2004;15(1):38-42

38. Shortt NL, Robinson CM. Mortality after low-energy fractures in patients aged at least 45 years old. J Orthop Trauma 2005;19(6):396-400

39. Olsson C, Petersson CJ. Clinical importance of comorbidity in patients with a proximal humerus fracture. Clin Orthop Relat Res 2006;442:93-99

40. Gaebler C, McQueen MM, Court-Brown CM. Minimally displaced proximal humeral fractures: epidemiology and outcome in 507 cases. Acta Orthop Scand 2003;74(5):580-585

A més a més, malgrat la similitud epidemiològica referida amb les fractures del fèmur i de la pelvis, les fractures de l’húmer proximal, a diferència de les del fèmur acostumen a incidir sobre persones autònomes en las que la presencia d’aquesta fractura pot fer perdre la autonomia i passar a un nivell de dependència amb el càrrec socio-econòmic que això suposa. També s’ha observat que les fractures més complexes es donen en la gent més gran, i que la presència d’una fractura d’húmer proximal s’associa amb un augment de freqüència de patir altres fractures. Per contra, en la majoria de pacients el fet de presentar una fractura d’húmer proximal significa en el 94% de les ocasions la seva primera fractura. 1,2

Típicament doncs la gent gran del sexe femení pateix fractures de l’húmer proximal, mentre que la gent més jove pateix més fractures de l’húmer distal. 2

De la mateixa manera que les fractures vertebrals i de l’anca, les fractures de l’húmer proximal comporten un augment significatiu de mortalitat immediatament després de la fractura respecte a la població control, malgrat aquest augment disminueix després de l’ any de patir la fractura. 9,10,11

[page 5]

El risc immediat de fractura és més alt que en la població general i és més marcat en les edats al voltant dels 60 anys més que al voltant dels 80. [...]

El grup de Court-Brown considera que el 33% de les fractures afecten a la tuberositat gran i del 67% restant, el 78% són no desplaçades i el 22% es consideren desplaçades. 14


1. Horak J, Nilsson BE. Epidemiology of fracture of the upper end of the humerus. Clin Orthop 1975;112:250-3.

2. Rose SH, Melton LJ, Morrey BF, Ilstrup DM, Riggs BL. Epidemiologic features of humeral fractures. Clin Orthop 1982;168:24-30.

9. Johnell O, Kanis JA, Odén A, Sernbo I, Redlund-Johnell I, Petterson C, De Laet C, Jönsson B. Mortality after osteoporotic fractures. Osteoporos Int 2004;15:38-42.

10. Shortt NL, Robinson M. Mortality after low-energy fractures in patients aged at least 45 years old. J Orthop Trauma 2005;19:396-403.

11. Olsson C, Petersson CJ. Clinical importance of co morbidity in patients with a proximal humerus fracture. Clin Orthop 2006;442:93-9.

14. Gaebler C, McQueen MM, Court-Brown CM. Minimally displaced proximal humeral fractures. Acta Orthop Scand 2003;74:580-5.

Anmerkungen

The source is not mentioned.

Sichter
(Hindemith)

[2.] Analyse:Agc/Fragment 012 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-21 00:19:35 Hindemith
Agc, Fragment, KomplettPlagiat, SMWFragment, Schutzlevel, Torrens 2009, ZuSichten

Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 12, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Torrens 2009
Seite(n): 7, 8, Zeilen: 7: 3ff; 8: 1ff
Neer en el seu treball aconsellava el tractament quirúrgic de les fractures de 3 i 4 parts per la severa alteració funcional que produïen i també per el risc de desenvolupar necrosi avascular del cap humeral deguda a la ruptura de totes les vies d’aport sanguini sobre tot si s’associaven a luxació. Respecte a les fractures de 2 parts que afectaven al coll anatòmic i a la tuberositat gran, el tractament aconsellat depenia del grau de desplaçament entre els fragments.

Al 1993 varen ser publicats els primers estudis que demostraven la baixa reproducibilitat i concordança de la classificació de Neer. Els observadors no es posaven d’acord ni entre ells mateixos ni amb la resta d’observadors en analitzar parells de radiografies de fractures de l’húmer proximal43,44. Estudis posteriors amb diferents projeccions radiològiques tampoc varen aconseguir millorar els resultats45,46. La introducció de la T.A.C. en l’estudi d’aquestes fractures també va fracassar a l’hora d’intentar millorar l’índex de concordança i reproducibilitat en l’anàlisi de les mateixes47-49. Sols el grau d’experiència de l’observador semblava influir en la millor classificació de les fractures i en l’assoliment de millors índexs de concordança i reproducibilitat48.

Altre defecte que s’ha imputat a la classificació de Neer és la manca d’inclusió de tots els tipus de fractura. Les fractures que afecten a les dos tuberositats deixant indemne la unitat cap-diàfisi, per bé que infreqüents, han estat publicades i no es recullen dintre de la classificació de Neer50.

De la mateixa manera, fractures classificades dins del mateix grup poden tenir pronòstics molt diferents tal i com va demostrar Jackob en la seva descripció de les fractures de 4 parts en “valg”51.


43. Sidor ML, Zuckerman JD, Lyon T, et al. The Neer classification system for proximal humeral fractures. An assessment of interobserver reliability and intraobserver reproducibility. J Bone Joint Surg Am 1993;75(12):1745-1750

44. Siebenrock KA, Gerber C. The reproducibility of classification of fractures of the proximal end of the humerus. J Bone Joint Surg Am 1993;75(12):1751-1755

45. Sidor ML, Zuckerman JD, Lyon T, Koval K, Schoenberg N. Classification of proximal humerus fractures: the contribution of the scapular lateral and axillary radiographs. J Shoulder Elbow Surg 1994;3:24-27

46. Sjoden GO, Movin T, Guntner P, et al. Poor reproducibility of classification of proximal humeral fractures. Additional CT of minor value. Acta Orthop Scand 1997;68(3):239-242

47. Bernstein J, Adler LM, Blank JE, et al. Evaluation of the Neer system of classification of proximal humeral fractures with computerized tomographic scans and plain radiographs. J Bone Joint Surg Am 1996;78(9):1371-1375

48. Sjoden GO, Movin T, Aspelin P, Guntner P, Shalabi A. 3D-radiographic analysis does not improve the Neer and AO classifications of proximal humeral fractures. Acta Orthop Scand 1999;70(4):325-328

49. Edelson G, Kelly I, Vigder F, Reis ND. A three-dimensional classification for fractures of the proximal humerus. J Bone Joint Surg Br 2004;86(3):413-425

50. Torrens C, Melendo E, Solano A, Caceres E. Two-Part Bituberosity Proximal Humeral Fracture: A Case Report. J Trauma 2008

51. Jakob RP, Miniaci A, Anson PS, et al. Four-part valgus impacted fractures of the proximal humerus. J Bone Joint Surg Br 1991;73(2):295-298

Neer en el seu treball aconsellava el tractament quirúrgic de les fractures de 3 i 4 parts per la severa alteració funcional que produïen i també per el risc de desenvolupar necrosi avascular del cap humeral deguda a la ruptura de totes les vies d’aport sanguini sobre tot si s’associaven a luxació. Respecte a les fractures de 2 parts que afectaven al coll anatòmic i a la tuberositat gran, el tractament aconsellat depenia del grau de desplaçament entre els fragments.

Al 1993 varen ésser publicats els primers estudis que demostraven la baixa reproducibilitat i concordança de la classificació de Neer. Els observadors no es

[page 8]

posaven d’acord ni entre ells mateixos ni amb la resta d’observadors en analitzar parells de radiografies de fractures de l’húmer proximal. 17,18 Estudis posteriors amb diferents projeccions radiològiques tampoc varen aconseguir millorar els resultats. 19,20 La introducció de la T.A.C. en el estudi d’aquestes fractures també va fracassar a l’hora d’intentar millorar l’índex de concordança i reproducibilitat en l’anàlisi de les mateixes. 21,22,23 Sols el grau d’experiència de l’observador semblava influir en la millor classificació de les fractures i en l’assoliment de millors índexs de concordança i reproducibilitat. 22

Altre defecte que s’ha imputat a la classificació de Neer es la manca d’inclusió de tots els tipus de fractura. Les fractures que afecten a les dos tuberositats deixant indemne la unitat cap-diàfisi, per bé que infreqüents, han estat publicades i no es recullen dintre de la classificació de Neer. 24

De la mateixa manera, fractures classificades dins del mateix grup poden tenir pronòstics molt diferents tal i com va demostrar Jackob en la seva descripció de les fractures de 4 parts en “valgo”. 25 (Fig. 4)


17. Sidor ML, Zuckerman JD, Lyon T, Koval K, Cuomo F, Schoenberg N. The Neer classification system for proximal humeral fractures. J Bone Joint Surg 1993;75A:1745-50.

18. Siebenrock KA, Gerber C. The reproducibility of classification of fractures of the proximal end of the humerus. J Bone Joint Surg 1993; 75A:1751-5.

19. Sidor ML, Zuckerman JD, Lyon T, Koval K, Schoenberg N. Classification of proximal humerus fractures: the contribution of the scapular lateral and axillary radiographs. J Shoulder Elbow Surg 1994;3:24-27.

20. Sjödén GOJ, Movin T, Günter P, Aspelin P, Ahrengart L, Ersmark H, Sperber A. Poor reproducibility of classification of proximal humeral fractures. Acta Orthop Scand 1997;68:239-42.

21. Bernstein J, Adler LM, Blank JE, Dalsey RM, Williams G, Iannotti J. Evaluation of the Neer system of classification of proximal humeral fractures with computed tomographic scans and plain radiographs. J Bone Joint Surg 1996;78A:1371-5.

22. Sjödén GOJ, Movin T, Aspelin P, Günter P, Shalabi A. 3D-radiographic analysis does not improve the Neer and AO classifications of proximal humeral fractures. Acta Orthop Scand 1999;70:325-8.

23. Edelson G, Kelly I, Vigder F, Reis ND. A three-dimensional classification for fractures of the proximal humerus. J Bone Joint Surg 2004;86B:413-25.

24. Torrens C, Melendo E, Solano A, Cáceres E. Two-Part Bituberosity Proximal Humeral Fracture: A Case Report. J Trauma 2008. Feb 12.

25. Jakob RP, Miniaci A, Anson PS, Jaberg H, Osterwalder A, Ganz R. Four-part valgus impacted fractures of the proximal humerus. J Bone Joint Surg 1991;73B:295-8.

Anmerkungen

The source is not mentioned.

Sichter
(Hindemith)

[3.] Analyse:Agc/Fragment 074 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-21 17:37:30 Hindemith
Agc, Fragment, KomplettPlagiat, SMWFragment, Schutzlevel, Torrens 2009, ZuSichten

Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 74, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Torrens 2009
Seite(n): 78, 81, 82, Zeilen: 78: 4ff; 81: 1ff; 82: 1ff
4.1.4 Estudi estadístic de contrast de variables.

Per l’estudi estadístic vam tenir en compte les següents variables:

Variables quantitatives: sexe, edat, demora en la cirurgia, tipus de fractura, braç afecte, puntuació de Constant, dolor, AVD, EA, ABD, RE, RI, força, qualitat de vida (tarifa EVA), reducció postoperatòria (RX), consolidació TG (TAC) i retroversió.

D’aquestes variables es consideren amb distribució normal: edat, força, retroversió, puntuació Constant i tarifa EVA. Variables amb una distribució no normal: demora, dolor, AVD, EA, ABD, RI i RE.

Variables qualitatives: sexe, tipus de fractura, braç afecte, RX i TAC.

Es va realitzar una anàlisi bivariada per Sexe, només es van trobar diferències significatives en quant a puntuació de Constant (p=0,010) millor en homes que en dones (Homes: 69,3+/-15,04) i Dones 54,5+/-15,76)). I diferències en quant a força (p<0,001) millor en homes que en dones (Homes: 10,1(4,3) i dones: 5,6(2,3)).

També es va realitzar una anàlisi bivariada per les variables, edat (considerant menors i majors de 75anys), demora (considerant una demora de menys i més de 5 dies en practicar-se la cirurgia), tipus de fractura i retroversió (en tres categories), i no es van trobar cap diferència significativa.

En comparar l’escala de valoració funcional de Constant i la consolidació obtinguda de la tuberositat major, mostra diferències estadísticament significatives (p 0,011), és a dir, quan millor sigui la consolidació de la tuberositat gran, millor serà el resultat funcional de la pròtesi segons l’escala de Constant. A més a més amb una tendència lineal estadísticament significativa (p=0,004). Si es desglossa l’escala de Constant en cadascuna de les seves categories s’obtenen diferències significatives respecte a , elevació anterior (p 0,000), abducció (p 0,003), rotació externa (p 0,001) y força (p 0,008). En canvi, no s’obté significació estadística respecte a dolor (p<0,711), la rotació interna (p<0,350) i activitats vida diària (Taula 14)

5.1.3 Estudi estadístic de contrast entre variables

Per l’estudi estadístic vam tenir en compte les següents variables:

Variables quantitatives: sexe, edat, demora en la cirurgia, tipus de fractura, braç afecte, puntuació de Constant, dolor, AVD, EA, ABD, RE, RI, força, reducció postoperatòria (RX), consolidació TG (TAC) i alçada.

D’aquestes variables es consideren amb distribució normal: edat, força, alçada, puntuació Constant. Variables amb una distribució no normal: demora, dolor, AVD, EA, ABD, RI i RE.

Variables qualitatives: sexe, tipus de fractura, braç afecte, RX i TAC.

Es va realitzar una anàlisi bivariada per Sexe, només es van trobar diferències significatives en quant a puntuació de Constant (p=0,010) millor en homes que en dones (Homes: 66,29(10,73) - Dones 51,67(13,06)).

[page 81]

També es va realitzar una anàlisi bivariada per les variables sexe, edat (considerant menors i majors de 75anys), demora (considerant una demora de menys i més de 5 dies en practicar-se la cirurgia), tipus de fractura i no es van trobar cap diferència significativa. Taula XV

[page 82]

En comparar l’escala de valoració funcional de Constant i la consolidació obtinguda de la tuberositat major, mostra diferències estadísticament significatives (p 0,011), és a dir, quan millor sigui la consolidació de la tuberositat gran, millor serà el resultat funcional de la pròtesi segons l’escala de Constant. A més a més amb una tendència lineal estadísticament significativa (p=0,004). Si es desglossa l’escala de Constant en cadascuna de les seves categories s’obtenen diferències significatives respecte a , elevació anterior (p 0,000), abducció (p 0,003), rotació externa (p 0,001) y força (p 0,008). En canvi, no s’obté significació estadística respecte a dolor (p<0,711), la rotació interna (p<0,350) i activitats vida diària.

Anmerkungen

The source is not mentioned.

It is worth mentioning that some of the statistical results are identical to those obtained in the source although in the two dissertations different patient samples have been analyzed.

Sichter
(Hindemith)

[4.] Analyse:Agc/Fragment 075 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-21 17:26:54 Hindemith
Agc, Fragment, KomplettPlagiat, SMWFragment, Schutzlevel, Torrens 2009, ZuSichten

Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 75, Zeilen: 1-3
Quelle: Torrens 2009
Seite(n): 83, 84, Zeilen: 83: table; 84: 1ff
Agc 075a diss.png

Taula 14: Prova ANOVA que compara l’escala Constant i la consolidació troquíter.

Comparem la reducció postoperatòria immediata de la tuberositat major i la consolidació de la mateixa al final del seguiment segons aquesta taula de concordança. (Taula 15).

Agc 075a source.png

Taula XVI: Prova ANOVA que compara l’escala de Constant i la consolidació de la tuberositat gran

[page 85]

Comparem la reducció postoperatòria immediata de la tuberositat major i la consolidació de la mateixa al final del seguiment segons aquesta taula de concordança. Taula XVII

Anmerkungen

The source is not mentioned.

It worth mentioning that the results shown in the tables refer to different patient samples in the two dissertations (c.f. page 65 in the dissertation of A. G. C.: "la mostra de 42 hemiartroplàsties" and page 72 of Torrens (2009): "una mostra de 25 hemiartroplàsties").

Sichter
(Hindemith)

[5.] Analyse:Agc/Fragment 121 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-21 17:16:56 Hindemith
Agc, Fragment, KomplettPlagiat, SMWFragment, Schutzlevel, Torrens 2009, ZuSichten

Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 121, Zeilen: 1-16
Quelle: Torrens 2009
Seite(n): 127, Zeilen: 1ff
6. APLICACIÓ CLÍNICA.

Els resultats que hem obtingut tant de l‘estudi clínic com dels estudis estàtic i dinàmic ens permeten extrapolar a la pràctica clínica diària les conclusions fonamentals.

6.1 Aplicació clínica a l’estudi clínic.

Les fractures complexes de l’húmer proximal, al ser tractades amb una hemiartroplàstia si bé donen uns bons i previsibles resultats respecte al dolor, tenen uns resultats funcionals limitats i difícils de preveure3,9,70-77.

Diversos factors tenen influència en el resultat funcional final, però dins dels que el cirurgià pot actuar sembla ésser que la consolidació de la tuberositat gran és el que més condiciona el resultat funcional final, de manera que dins del grup de pacients amb un bon resultat funcional la majoria d’ells té la tuberositat gran consolidada mentre que dins del grup de pacients amb un dolent resultat funcional, la majoria de pacients té la tuberositat gran mal consolidada3,94,95. La capacitat de consolidació de la tuberositat gran té molt a veure amb la tècnica quirúrgica. Fins a un 40% de pacients, ja en el postoperatori immediat, es jutja com a mal reduïda la tuberositat gran, i per tant amb poques possibilitats de consolidar96. (Fig. 83)

Agc 121a diss.png

Fig. 83: Exemple de reducció dolenta de tuberositat gran en el postoperatori immediat.



3. Boileau P, Caligaris-Cordero B, Payeur F, Tinsi L, Argenson C. [Prognostic factors during rehabilitation after shoulder prostheses for fracture]. Rev Chir Orthop Reparatrice Appar Mot 1999;85(2):106-116

9. Neer CS, 2nd. Displaced proximal humeral fractures. II. Treatment of three-part and four-part displacement. J Bone Joint Surg Am 1970;52(6):1090-1103

70. Neer CS, 2nd, Watson KC, Stanton FJ. Recent experience in total shoulder replacement. J Bone Joint Surg Am 1982;64(3):319-337

71. Tanner MW, Cofield RH. Prosthetic arthroplasty for fractures and fracturedislocations of the proximal humerus. Clin Orthop Relat Res 1983(179):116-128

72. Moeckel BH, Dines DM, Warren RF, Altchek DW. Modular hemiarthroplasty for fractures of the proximal part of the humerus. J Bone Joint Surg Am 1992;74(6):884-889

73. Green A, Barnard L, Limbird RS. Humeral head replacement for acute, four-part proximal humerus fractures. J Shoulder Elbow Surg 1993;2:249-254

74. Hawkins RJ, Switlyk P. Acute prosthetic replacement for severe fractures of the proximal humerus. Clin Orthop Relat Res 1993(289):156-160

75. Goldman RT, Koval KJ, Cuomo F, Gallagher MA, Zuckerman JD. Functional outcome after humeral head replacement for acute three- and four-part proximal humeral fractures. J Shoulder Elbow Surg 1995;4(2):81-86

76. Kralinger F, Schwaiger R, Wambacher M, et al. Outcome after primary hemiarthroplasty for fracture of the head of the humerus. A retrospective multicentre study of 167 patients. J Bone Joint Surg Br 2004;86(2):217-219

77. Plausinis D, Kwon YW, Zuckerman JD. Complications of humeral head replacement for proximal humeral fractures. Instr Course Lect 2005;54:371-380

94. Walch G, Boileau P. Acute fractures of the proximl humerus. In: Walch G, Boileau P eds, Shoulder Arthroplasty. Berlin: Springer-Verlag; 1999:279-345

95. Dines DM, Warren RF. Modular shoulder hemiarthroplasty for acute fractures. Surgical considerations. Clin Orthop Relat Res 1994(307):18-26

96. Walch G, Boileau P, Mole D. 2000 shoulder prostheses, two to ten year followup. Montpellier: Sauramps Medical; 2001

Els resultats que hem obtingut tant del estudi clínic com dels estudis estàtic i dinàmic ens permeten extrapolar a la pràctica clínica diària les conclusions fonamentals.

Les fractures complexes del húmer proximal, al ésser tractades amb una hemiartroplàstia si bé donen uns bons i previsibles resultats respecte al dolor, tenen uns resultats funcionals limitats i difícils de preveure. Diversos factors tenen influència en el resultat funcional final, però dins dels que el cirurgià pot actuar sembla ésser que la consolidació de la tuberositat gran és el que més condiciona el resultat funcional final, de manera que dins del grup de pacients amb un bon resultat funcional la majoria d’ells té la tuberositat gran consolidada mentre que dins del grup de pacients amb un dolent resultat funcional, la majoria de pacients té la tuberositat gran mal consolidada. La capacitat de consolidació de la tuberositat gran té molt a veure amb la tècnica quirúrgica. Fins a un 40% de pacients, ja en el postoperatori immediat, es jutja com a mal posicionada la tuberositat gran, i per tant amb poques possibilitats de consolidar. (Fig. 81-84)

Agc 121a source.png

Fig. 81: reducció dolenta de la tuberositat gran que està multifragmentada

Anmerkungen

The source is not mentioned.

Sichter
(Hindemith)

Auch bei Fandom

Zufälliges Wiki