Fandom

VroniPlag Wiki

Quelle:Xof/Romeu 2006

< Quelle:Xof

31.354Seiten in
diesem Wiki
Seite hinzufügen
Diskussion0

Störung durch Adblocker erkannt!


Wikia ist eine gebührenfreie Seite, die sich durch Werbung finanziert. Benutzer, die Adblocker einsetzen, haben eine modifizierte Ansicht der Seite.

Wikia ist nicht verfügbar, wenn du weitere Modifikationen in dem Adblocker-Programm gemacht hast. Wenn du sie entfernst, dann wird die Seite ohne Probleme geladen.

Angaben zur Quelle [Bearbeiten]

Autor     Marta Romeu Ferran
Titel    Distrès Oxidatiu en humans. Valoració en diferents situacions fisiològiques i patològiques.
Ort    Reus
Jahr    2006
Anmerkung    Tesi Doctoral, Universitat Rovira i Virgili (Reus), Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
URL    http://www.tdx.cat/handle/10803/8727

Literaturverz.   

yes
Fußnoten    no
Fragmente    6


Fragmente der Quelle:
[1.] Analyse:Xof/Fragment 067 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-02 16:39:36 Hindemith
Fragment, Romeu 2006, SMWFragment, Schutzlevel, Verschleierung, Xof, ZuSichten

Typus
Verschleierung
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 67, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Romeu 2006
Seite(n): 9, 10, Zeilen: 9: 1ff; 10: 1ff
2. RADICALS LLIURES I ESPÈCIES REACTIVES D’OXIGEN

2.1. GENERALITATS

Els radicals lliures (RLL) són molècules o fragments moleculars que contenen un o més electrons desaparellats a l’orbital més extern. També han estat definits com a espècies químiques amb electrons de similar spin direccional. S’ha de recordar que els electrons, en els àtoms, ocupen regions de l’espai conegudes com a orbitals. A cada orbital hi ha com a màxim dos electrons amb spins direccionals oposats (figura 6).

A principis del segle XX, Gomberg (1900) i Paneth (1923) ja van demostrar l’existència d’unes molècules relativament estables que tenien un electró desaparellat en l’orbital més extern. Des de llavors, l’estructura dels RLL està representada pel símbol R, en què el punt indica la presència d’un electró desaparellat, és a dir, que està sol a l’orbital. La majoria de molècules biològiques no tenen radicals, sinó que els seus electrons estan aparellats, ja que les molècules són més estables quan els electrons estan aparellats en l’orbital (Halliwell, 1989).

Una molècula pot convertir-se en radical lliure tant per guany com per pèrdua d’electrons i també per fissió d’enllaços homolítics. En trencar-se un enllaç covalent de manera simètrica tots dos fragments retenen un electró i, per tant, [es converteixen en un radical lliure.]

1. OXIDANTS I ANTIOXIDANTS

1.1. RADICALS LLIURES I ESPÈCIES REACTIVES DE L’OXIGEN

Els radicals lliures són molècules o fragments moleculars que contenen un o més electrons desaparellats a l’orbital més extern, i també han estat definits com a espècies químiques amb electrons de similar spin direccional. S’ha de recordar que els electrons, en els àtoms, ocupen regions de l’espai conegudes com a orbitals. Com es pot observar a la figura 1, en cada orbital hi ha com a màxim dos electrons amb spins direccionals oposats.

A principis del segle XX, Gomberg (1900) i Paneth (1923) ja van demostrar l’existència d’unes molècules relativament estables que tenien un electró desaparellat en l’orbital més extern, les quals es van definir com a productes de trencaments homolítics i corresponien als radicals trifenilmetil i alquil. Des de llavors, l’estructura dels radicals lliures (RLL) està representada pel símbol R, en què el punt indica la presència d’un electró desaparellat, és a dir, que està sol a l’orbital. La majoria de molècules biològiques no tenen radicals, sinó que els seus electrons estan aparellats, ja que les molècules són més estables quan els electrons estan aparellats en l’orbital (Halliwell, Br J Exp Path, 1989).

[Page 10]

Una molècula pot convertir-se en radical lliure tant per guany com per pèrdua d’electrons i també per fissió d’enllaços homolítics. En trencar-se un enllaç covalent de manera simètrica tots dos fragments retenen un electró i, per tant, es converteixen en un radical lliure.

Anmerkungen

The source is not given.

Sichter
(Hindemith)

[2.] Analyse:Xof/Fragment 068 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-02 16:41:52 Hindemith
Fragment, Romeu 2006, SMWFragment, Schutzlevel, Verschleierung, Xof, ZuSichten

Typus
Verschleierung
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 68, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Romeu 2006
Seite(n): 10, Zeilen: 4ff
Aquest electró desaparellat confereix al radical lliure una gran inestabilitat, tant energètica com cinètica, cosa que fa que siguin compostos altament reactius (Axelrod i col·l., 1990; De Paulet, 1990). Si el que fa el radical és donar o agafar un electró d’un no radical, aquest es transforma en radical i inicia una reacció en cadena que té com a resultat la generació de múltiples radicals lliures (Halliwell, 1989).

En els últims vint anys hi ha hagut un interès cada vegada més gran en l'estudi d'aquestes molècules i del seu comportament en els sistemes biològics. Hi ha molts treballs que pretenen aclarir les implicacions dels RLL en l’ésser humà, no solament la seva fisiologia des del punt de vista molecular sinó també el seu comportament en diferents patologies, en les quals aquests elements es poden generar com a conseqüència o a causa d’aquestes patologies. Per arribar a entendre la importància que tenen els radicals lliures en l’ésser humà cal conèixer amb anterioritat les molècules que poden formar-los, els tipus d’RLL que hi ha i els mecanismes utilitzats per generar-los.

Aquest electró desaparellat confereix al radical lliure una gran inestabilitat tant energètica com cinètica, cosa que fa que siguin compostos altament reactius (Axelrod i col·ls., Plast Reconst Surg, 1990; De Paulet AC, Ann Biol Clin, 1990). Si el que fa el radical és donar o agafar un electró d’un no radical, aquest es transforma en radical i inicia una reacció en cadena que té com a resultat la generació de múltiples radicals lliures (Halliwell, Br J Exp Path, 1989).

[...]

En dels últims vint anys hi ha hagut un interès cada vegada més gran en l'estudi d'aquestes molècules i del seu comportament en els sistemes biològics. Hi ha molts treballs que pretenen aclarir les implicacions dels RLL en l'ésser humà, no solament la seva fisiologia a nivell molecular sinó també el seu comportament en diferents patologies, en les quals aquests elements poden generar-se com a conseqüència o a causa d’aquestes patologies. Aquest és també un dels objectius del nostre treball, però per arribar a entendre la importància que tenen els radicals lliures en l’ésser humà cal conèixer amb anterioritat les molècules que poden formar-los, els tipus de RLL existents i els mecanismes utilitzats per generar-los.

Anmerkungen

The source is not given.

Sichter
(Hindemith)

[3.] Analyse:Xof/Fragment 069 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-02 17:17:14 Hindemith
Fragment, KomplettPlagiat, Romeu 2006, SMWFragment, Schutzlevel, Xof, ZuSichten

Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 69, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Romeu 2006
Seite(n): 11, 12, Zeilen: 11: 1ff; 12: 1ff
Figura 6. Estat dels spins direccionals

Xof 069a diss.png

Estat dels spins direccionals de diverses molècules implicades en la cadena de reacció dels radicals lliures.

2.1.1. ORIGEN DELS RADICALS LLIURES

Els RLL poden provenir de diferents molècules, entre les quals tenim les següents:

  • l’àtom d’hidrogen (H)
  • l’oxigen molecular (O2)
Figura 1. Estat dels spins direccionals

Xof 069a source.png

Estat dels spins direccionals de diverses molècules implicades en la cadena de reacció dels radicals lliures.

[page 10]

1.1.1. ORIGEN DELS RADICALS LLIURES:

Els RLL poden provenir de diferents molècules, entre les quals les següents:

  • l’àtom d'hidrogen (H)
  • l’oxigen molecular (O2)
Anmerkungen

The source is not given.

Sichter
(Hindemith)

[4.] Analyse:Xof/Fragment 114 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-02 17:20:20 Hindemith
Fragment, KomplettPlagiat, Romeu 2006, SMWFragment, Schutzlevel, Xof, ZuSichten

Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 114, Zeilen: 1ff (entire page)
Quelle: Romeu 2006
Seite(n): 68, Zeilen: 1ff
4.1.2. SUSCEPTIBILITAT D’OXIDACIÓ

Les ERO són responsables de l’alteració de la membrana cel·lular quan és exposada a un distrès oxidatiu. Aquest dany pot contribuir a potenciar l’aparició i progrés de determinades malalties degeneratives com ara el càncer o malalties cardiovasculars. L’efecte de les ERO sobre els eritròcits humans s’ha utilitzat com a biomarcador de la susceptibilitat d’oxidació, a causa de la relativa facilitat per obtenir aquesta mostra. Els eritròcits són vulnerables a la peroxidació lipídica ja que contenen molts PUFA, metalls de transició i transporten oxigen. L’eritròcit té molts sistemes per a protegir-se del dany de les ERO i de l’hemòlisi: els enzims SOD, CAT i GPx, l’àcid ascòrbic i l’àcid úric, l’α-tocoferol, etc. Si no són eliminades, l’agressió de les ERO dóna com a resultat l’escapada de potassi al medi extracel·lular i una consegüent hemòlisi (Bureau i col·l., 2005). Quan s’utilitza l’hemòlisi com a biomarcador de l’estat oxidatiu de l’individu, els eritròcits es posen en contacte amb un oxidant, com ara el 2,2’-azobis(2-amidinopropà)hidroclorit (AAPH), o amb una espècie reactiva d’oxigen, com el peròxid d’hidrogen, i es valora l’hemòlisi produïda com a conseqüència d’aquesta oxidació induïda.

Les deficiències en els sistemes antioxidants, l’atac intensiu de les ERO, algunes malalties com la β-talassèmia, l’anèmia hemolítica, la deficiència en G6PDH i altres motius poden incrementar la susceptibilitat de l’eritròcit a la peroxidació (Zhu i col·l., 2002).

3.1.2. SUSCEPTIBILITAT D’OXIDACIÓ

Les ERO són responsables de l’alteració de la membrana cel·lular quan és exposada a un estrès oxidatiu. Aquest dany excessiu a les membranes cel·lulars pot contribuir a potenciar l’aparició i progrés de determinades malalties degeneratives com ara el càncer o malalties cardiovasculars. L’efecte de les ERO sobre els eritròcits humans s’ha utilitzat com a biomarcador de la susceptibilitat d’oxidació, a causa de la relativa facilitat per obtenir aquesta mostra. Els eritròcits són vulnerables a la peroxidació lipídica ja que contenen molts PUFA, metalls de transició i transporten oxigen. L’eritròcit té molts sistemes per a protegir-se del dany de les ERO i de l’hemòlisi: els enzims SOD, CAT i GPx, l’àcid ascòrbic i l’àcid úric, l’α-tocoferol, etc. Si no són eliminades, l’agressió de les ERO dóna com a resultat l’escapada de potassi al medi extracel·lular i una consegüent hemòlisi (Bureau i col·ls., Biomed Pharmacother, 2005). Quan s’utilitza l’hemòlisi com a biomarcador de l’estat oxidatiu de l’individu, els eritròcits es posen en contacte amb un oxidant, com ara el 2,2’-azobis(2- amidinopropà)hidroclorit (AAPH), o amb una espècie reactiva d’oxigen, com el peròxid d’hidrogen, i es valora l’hemòlisi produïda com a conseqüència d’aquesta oxidació induïda.

Les deficiències en els sistemes antioxidants, l’atac intensiu de les ERO, algunes malalties com la β-talassèmia, l’anèmia hemolítica, la deficiència en G6PDH i altres motius poden incrementar la susceptibilitat de l’eritròcit a la peroxidació (Zhu i col·ls., Exp Biol Med, 2002).

Anmerkungen

The source is not given.

Sichter
(Hindemith)

[5.] Analyse:Xof/Fragment 230 01 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-02 16:26:32 Hindemith
Fragment, Romeu 2006, SMWFragment, Schutzlevel, Verschleierung, Xof, ZuSichten

Typus
Verschleierung
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 230, Zeilen: 1-16
Quelle: Romeu 2006
Seite(n): 208, 209, Zeilen: 208: 1ff; 209: 1ff
La incidència del distrès oxidatiu sobre la salut dels individus és indubtable i, per tant, és important disposar de tècniques de rutina per valorar directament o indirectament la quantitat d’ERO produïdes i determinar l’activitat, la disponibilitat i l’efectivitat dels sistemes protectors anti-ERO. La valoració puntual d'un biomarcador lligat al distrès oxidatiu resulta insuficient per determinar l'estat del balanç antioxidant-prooxidant en situació normal o patològica, i ens aporta molt poca informació d’on està localitzat el desequilibri. També cal considerar que hi ha una defensa primària i secundària enfront els radicals lliures. Aquest fet pot explicar que l’augment d’un enzim o sistema antioxidant impliqui, a vegades, una bona protecció, (defensa primària), i altres cops evidenciï un excés de radicals que es tradueix en una sobreproducció d’antioxidants, (defensa secundària o de resposta). De la mateixa manera, la disminució dels sistemes de protecció pot ser deguda al fet que no són necessaris, o a que els sistemes secundaris no s’activen, o a una disfunció en la seva producció, fet que conduiria a l’organisme a tenir estrès oxidatiu. La incidència de les ERO en la salut dels individus és indubtable i, per tant, és important disposar de tècniques de rutina per valorar directa o indirectament la quantitat d’ERO produïdes i determinar l’activitat, la disponibilitat i l’efectivitat dels sistemes protectors anti-ERO.

[...]

Com ja s’ha comentat, la valoració puntual d'un paràmetre lligat a l'estrès oxidatiu resulta insuficient per determinar l'estat del balanç antioxidant-prooxidant, en situació normal o patològica, i ens aporta molt poca informació d’on està localitzat el desequilibri.

[page 209]

Per altra banda, hi ha una defensa primària i secundària enfront els radicals lliures. Aquest fet pot explicar que l'augment d'un enzim o sistema antioxidant impliqui, a vegades, una bona protecció, defensa primària, i altres cops evidenciï un excés de radicals que es tradueix en una sobreproducció d'antioxidants, defensa secundària o de resposta. De la mateixa manera, la disminució dels sistemes de protecció pot ser deguda al fet que no són necessaris, que els sistemes secundaris no s'activen, o a una disfunció en la seva producció, fet que conduiria a l’organisme a tenir estrès oxidatiu.

Anmerkungen

The source is not mentioned.

Sichter
(Hindemith)

[6.] Analyse:Xof/Fragment 246 10 - Diskussion
Zuletzt bearbeitet: 2014-12-02 16:34:29 Hindemith
Fragment, KomplettPlagiat, Romeu 2006, SMWFragment, Schutzlevel, Xof, ZuSichten

Typus
KomplettPlagiat
Bearbeiter
Hindemith
Gesichtet
No.png
Untersuchte Arbeit:
Seite: 246, Zeilen: 10-13
Quelle: Romeu 2006
Seite(n): 224, Zeilen: 12ff
8. La informació obtinguda a partir de la PDO és més acurada que la que s’obté amb cada un dels biomarcadors estudiats de manera individual i representa amb més exactitud l’estat de la balança prooxidant-antioxidant de l’individu. 5. La informació obtinguda a partir de la PDO és més acurada que la que s’obté amb cada un dels biomarcadors estudiats de manera individual i representa amb més exactitud l’estat de la balança prooxidant-antioxidant de l’individu.
Anmerkungen

The source is not given.

This is one of the conclusions of the thesis.

Sichter
(Hindemith)

Auch bei Fandom

Zufälliges Wiki